!DOCTYPE html> Teatre El Musical

RIMBOMBA 29/10

TEATRE EL MUSICAL

RIMBOMBA 29/10
Sala: TEATRE EL MUSICAL
Entrada: 10€
Sesiones:
viernes, 29 octubre 2021 - 20:00

RIMBOMBA continua creixent amb una nova edició, en un moment en què hi ha un debat obert sobre quin lloc ocupa la poesia (escènica) al món de les arts escèniques. Enguany comptarem amb propostes molt especials com la de Gonzalo Escarpa, Dyso, Bibiana Collado, Dolors Miquel, Eskarnia i Carlos Luna, repartides en dues sessions: 29 d’octubre i 9 de desembre.

PROGRAMA DEL 29 D’OCTUBRE

GONZALO ESCARPA (Madrid)

Escriu partitures escèniques (no poemes) que confereixen un caràcter tridimensional a textos que oscil·len no ja entre el so i el sentit, sinó entre l’acudit, la broma, el refrany i la sàtira descarnada, polititzada i inserida en la tradició antipoètica i burlesca deutora tant de Leo Masliah com de Diego Hurtado de Mendoza o Sor Juana Inés de la Cruz. Eixes partitures brollen de presentacions que farien somriure a Tristan Tzara, alçar les celles a Kurt Schwitters i aplaudir a la Glòria Fuertes d’“Aconsejo beber hilo”. Escarpa no troba acomodament en l’escena poètica pàtria, així que crea una altra, més teatral, més jovial, més col·lectiva. Volia ser mag i músic i drapaire i alquimista, i va esdevindre poeta, però poeta joglaresc, goliàrdic. (C. Saga Paz).

DYSO (Ciudad Real)

Fill del rap, germà de l’spoken word, cosí del poetry slam, nét del calembour i pare de l’spoken rap. És una de les veus més interessants i compromeses de l’oralitat a nivell estatal. Aquest raper poeta, d’esperit beat, ens descobreix a cada gir d’enginy certeses que solen passar desapercebudes en ser dites per l’anestesiant llenguatge dels mitjans de desinformació. Massa poeta per als rapers, massa raper per als poetes, este manxec és únic en la seua classe i té una cosa important que dir-nos amb “Inquiéntud”, el seu nou llibre-disc: «No siguem rebels, siguem re-verds!».

BIBIANA COLLADO (València)

La violència de gènere contada des de la poesia. Com parlar sobre la violència? Quin és el nostre paper en el relat? Bibiana Collado Cabrera s’incorpora al catàleg de La Bella Varsovia amb un dels primers poemaris en llengua castellana entorn de la violència de gènere. Un poemari que reflexiona sobre el poder del llenguatge, i que des d’eixe lloc dialoga amb la fèrtil tradició de la poesia escrita per dones com Blanca Varela, María Victoria Atencia, Ida Vitale o Juana Castro. El llenguatge pot transformar la realitat i pot generar també violència. A eixe abisme trau el cap este llibre valent i necessari: com parlar de la violència des d’un idioma heretat, des d’un idioma que ha permés que existisca eixa violència? Collado és conscient ací que solament les paraules —violentes, incòmodes— poden fer que allò ocult isca a la llum, per a assenyalar el mal i apuntar cap al lloc on s’amaga la ferida, perquè el record del colp cicatritze, o per a donar avís a les altres: això cal explicar-ho, això ha de saber-se. “Violència” entra de ple en el mecanisme dels maltractaments, i ens retrau des de la seua aparent intimitat. Quina classe de societat ho permet? Com posar fi a la violència sense participar de les seues lleis?


Solicitamos su permiso para obtener datos estadísticos de su navegación en esta web, en cumplimiento del Real Decreto-ley 13/2012. Si continúa navegando consideramos que acepta el uso de cookies.